Un estudi investigarà el paper de l'educació en el lleure en la cohesió social

Les entitats d’educació en el lleure contribueixen a la cohesió social d’un territori. Aquesta és la premissa d'una investigació de la Fundació Pere Tarrés que estudiarà la realitat de dos barris del País Basc, en col·laboració amb l'Institut d'Estudis d'Oci de la Universitat Deusto i la Facultat de Magisteri de Bilbao (UPV/EHU), i de dos de Barcelona: Bellvitge i La Prosperitat.

El projecte I+D+i 'Oci, acció cultural i cohesió social' de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) pretén avaluar, precisament, el paper de l'educació en el lleure en la construcció de la cohesió social d’aquests territoris.

El futur estudi va presentar-se ahir a la tarda en el I Seminari Internacional 'La Recerca en ciències socials per a la millora de la societat', que es prolongarà fins avui, de la mà de la Investigadora principal del Grup de Recerca, Innovació i Anàlisi Social (GIAS), Txus Morata; i Eva Palacín i Yolanda Lázaro, membres de l'equip de l'I+D+i.

Combatre la marginalitat: repte comú a la UE

La lluita contra l’exclusió social planteja uns dels reptes prioritaris de les administracions locals, nacionals i internacionals. Les activitats d’educació en el lleure i acció sociocultural, com ara participar en un centre d’esplai o cau, "permeten frenar els processos d’exclusió social entre la població infantil i juvenil i, per tant, són un agent fonamental per lluitar contra la marginalitat", ha assenyalat Txus Morata.

L'estudi neix d'una doble motivació: "sociopolítica i pedagògica". Sociopolítica, perquè la lluita contra la pobresa i l'exclusió social és un dels reptes principals de la Unió Europea -de fet, l'estratègia europea 2020 identifica aquest eix com un compromís conjunt- i pedagògica perquè "existeix una necessitat d'avaluar programes i entitats d'oci que promouen societats més inclusives", ha explicat Yolanda Lázaro, professora de la Universitat Deusto.

L'objectiu, segons han apuntat les investigadores, és "identificar models i processos per tal de millorar-los mitjançant reflexions científiques i guies pedagògiques". Així, doncs, la singularitat de l'estudi no radica en la voluntat de recerca, sinó en la d'extreure'n un benefici a nivell pràctic; sobre el terreny del lleure educatiu i també, a la llarga, en d'altres àmbits.

Quatre fases de recerca

El procés d'elaboració constarà de quatre cicles. Un primer en què es construiran els indicadors de la cohesió social a través d'un marc teòric, el segon, que recollirà la informació, un tercer on es preguntarà als infants i joves dels barris que participen en activitats d'oci i acció sociocultural, i un darrer en el qual es difondran els resultats.

La mostra, consultada a través d'entrevistes i qüestionaris, la composaran agents claus del territori, veïns i persones que participen en alguna experiència de l'acció sociocultural o que hi han participat.  

Tot i que els resultats encara no es coneixen, el grup d'investigadors es mostra convençut que tindran "un impacte social", ja que permetran conèixer el paper de les activitats d'oci i l'acció sociocultural en la cohesió de la societat.  A més, diuen, oferiran una perspectiva educativa, perquè augmentaran el saber sobre els factors que influeixen en la cohesió, tindran un caràcter aplicat, en tant que permetran oferir propostes a les entitats que promouen aquestes accions, però també pedagògic, ja que es podran ensenyar.

La recerca, en definitiva, vol aproximar-se a la relació entre les seves dues principals línies d'investigació: la cohesió social -un concepte sense una definició consensuada que gira entorn a "temes intangibles com la pertinença, l'adscripció a un grup o la voluntat de participar", en paraules de Yolanda Lazaro- i l'oci i l'acció sociocultural, "entenent que des de la seva dinamització es pot generar cohesió social".